Ramon Casals , professor amb molts anys d’experiència, i autor de publicacions sobre pedagogia, famílies, infants i adolescents, ens va parlar en aquesta ocasió de com el rendiment dels nostres fills i filles està condicionat per com organitzem i vivim la relació a casa; de com la conversa amb les famílies, l’aprenentatge de les responsabilitats a casa i les normes poden influir en el rendiment escolar.
Segons Casals el procés educatiu d’una persona no només depèn dels pares (com a vegades pensem) sinó que depèn dels 4 elements bàsics següents (comparant-los amb les 4 potes d’una cadira):
- La família.
- L’escola.
- L’entorn immediat. Els nens/es triaran amb qui volen anar, i no només a l’adolescència, també de petits; i això no ho podrem controlar. Recordem que l’entorn educa, dóna missatges.
- La gran societat, el món, les modes, els ídols, la publicitat, etc.
Els pares som una quarta part d’aquesta educació i hi ha una bona part que no podem controlar. Per tant, el que podem fer és PREVENIR i PLANIFICAR. El més important és que el/la nen/a es senti ESTIMAT/DA. Si la “pota” de la família és forta la relació amb l’exterior serà més segura. La relació amb els nostres fills serà de les més llargues de la nostra vida i l’hem de construir dia a dia.
Tan important com estimar-los és ACCEPTAR-LOS. El/la nostre/a fill/a és una persona diferent a nosaltres i l’hem d’acceptar tal com és, també pel que fa als estudis. L’important és aprendre els hàbits de responsabilitat, de treball, d’esforç i la socialització de l’infant.
No hem d’acceptar la mandra o la ganduleria, però si la dificultat en algun aprenentatge.
Hem d’entendre la feina de l’escola com una ocasió per compartir temps amb els fills, ajudar-los amb alegria i bon humor, i donar-los confiança i seguretat.
Si compartint temps amb els fills ara, no perdrem la batalla quan tinguin quinze anys. Ara estem posant les bases de la relació futura. En aquesta relació hi ha d’haver un equilibri, hem de donar i rebre, i els fills també s’hi han d’esforçar.
En Ramon Casals va realitzar un estudi el curs 2007-2008 en vint centres de Catalunya a gairebé 1000 infants i joves, “per avaluar i quantificar determinats aspectes de la vida familiar -de la relació dels nens i dels joves amb els seus pares i mares- per posar-los de costat amb determinats aspectes de la vida escolar”.
Del creuament dels resultats se’n desprèn una clara correspondència entre una millor comunicació amb els pares i una major col·laboració a casa amb una millor actitud cap als estudis. També declaren que són més feliços i tenen una millor opinió de si mateixos. Finalment també es desprèn que quan més gran són aquests factors més els agraden els professors i els seus companys. “ÉS EL COIXÍ EMOCIONAL QUE CREA EL VINCLE AFECTIU”.
Nota: Si teniu una estona i us voleu entretenir fullejant aquest estudi i veient els resultats (força interessants) teniu l’arxiu adjunt al final del resum de la xerrada.
Perquè puguin fer els deures i estudiar és evident que els hem de donar certs elements, com són la taula i si tenen un ordinador, que sigui a un espai comú de la casa, mai a l’habitació, perquè és massa absorbent i els separa de la resta de la família.
Passa com amb la tele o la resta de tecnologies. No pot ser un bufet lliure, ha de ser un menú tancat. Construïm la nostra convivència a casa de manera que la governem nosaltres. La tele i la resta de tecnologies sense control poden ser elements molt distorsionadors i representen una amenaça pel sedentarisme. Per tant, s’ha de pactar l’ús.
Educar, normalment, és anar contracorrent, és fer el contrapunt. I en Ramon Casals ens va donar uns quants conceptes ens els quals reflexionar. Aquí en teniu uns quants:
- Llibertat vs compromís. Volem les màximes garanties per la nostra llibertat individual però moltes vegades no som capaços d’adquirir els més petits dels compromisos.
- Hi ha dos tipus de persones, les que busquen la felicitat (normalment se’ls escapa) i les que la creen. Podem aspirar a que els nostres fills siguin bones persones però no a que siguin feliços.
- Els nens han de tenir temps per avorrir-se perquè sinó perden la creativitat. Així que millor poques activitats extraescolars i sempre que ells vulguin. A l’hora de triar joguines pensar en joguines creatives.
- Fomentar la lectura, perquè ajuda a aprofundir i a ser més reflexiu, vs el google que significa immediates i quantitat.
- Un altre valor en alça és la fama i la notorietat vs la dignitat, la honradesa i la saviesa.
- La joventut, com a valor en si mateix. Tothom vol ser jove, inclòs els infants. Atenció a la pròpia imatge de les nenes, no reproduïm això des de casa.
Ser pares és una aventura . Ens tracem una línia, un camí, però no sabem on anirà. És important ser positius. No ho podem controlar tot, però no tinguem por.
Per saber-ne més:
100 preguntes que ens fem els pares, Ramon Casals, Ed. Proa
I si podem comptarem amb la presència d’en Ramon Casals a la fira del llibre.
